Reflexió sobre l'educació

Un nus al llençol

Aquesta història m'ha fet reflexionar sobre les relacions humanes, de vegades quedem angoixats per la manca de temps, però el que veritablement importa es que aquesta comunicació sigui efectiva. La qualitat davant de la quantitat. Com a mestres donem molta importància en la comunicació i els vincles que tenen els nostres alumnes amb els seus pares o tutors legals, i pot ser en centrem molt en el fet que com en l'actualitat els pares no tenen temps per poder dedicar als seus fills però el que realment és important i permet el millor desenvolupament pels nens és la qualitat d'aquesta relació, d'aquest temps que passen amb els fills.

Els companys van reflexionar sobre aspectes diferents com van ser la gran importància que tenen les emocions per a un bon desenvolupament dels nens, per aconseguir un aprenentatge significatiu. Les vies alternatives de comunicació també van sortir, ja que normalment ens centrem en els més comuns, i no per això són les úniques, aquest pare es comunicava amb el seu fill a través d'un ritual que encara que només consisteix en fer un nus al llençol per al fill significava tot l'afecte que el pare li tenia i que reforçava dia a dia, mantenint el seu ritual dia a dia. També van reflexionar sobre els vincles afectius que s'estableixen, aquests han de ser totalment voluntaris, si són forçats no són vincles reals, i no aconsegueixen un desenvolupament correcte de les persones. Altres companys/es van reflexionar sobre el fet que potser la directora del centre havia de conèixer més el context dels seus alumnes abans de poder demanar aquesta major dedicació dels pares i mares cap als seus fills, això em va fer pensar en els alumnes que jo atenc i que potser no coneixia prou els seus contextos familiar a l'hora d'individualitzar l'atenció.

Vídeo: Miguel Ángel Santos Guerra.

Metàfora de l'educació

El professor comença la seva reflexió fent servir una dita de Lledó: “Enseñar no es solo una forma de ganarse la vida, si no que es una forma de gala la vida de los otros”. L'utilitza per introduir la metàfora sobre l'educació, no és el mestre es una gerra plena d'aigua que va omplint els gots dels alumnes si no que el bon mestre es aquell que ensenya on son els manantials d'aigua i ensenya als alumnes a distingir l'aigua que es pot beure i la que no.
Aquesta metàfora em fa reflexionar també en el fet que no coneixem la veritat, i que encara que nosaltres considerem una cosa positiva, un coneixement adequat, potser ens equivoquem, i per aquell alumne aquella font no es bona, però en un altre cas si que serà bona. Però també hem de partir d'unes bases com son que les persones que nosaltres acompanyem en la seva formació han de viure en la societat, i per tant s'han d'adaptar, que no conformar, a la societat actual.



Escola reproductora vs escola transformadora
Jo no estic tan convençut de la possibilitat de crear una escola transformadora, com el professor del video, però si que reconec que l'escola ha de ser una font de canvi o com a mínim intentar-ho, encara que sense recolzament d'altres punts de suport no es possible, ja que els canvis que introduïm la societat actual els pot desfer. És necessari també no centrar-se en un període de temps curt, per poder introduir aquests canvis i veure els resultats faria falta com a mínim una generació i es necessari també fer un canvi de l'educació, en tots els àmbits, mestres, currículum, espais...

Quin és el problema o com vivim el problema

L'actitud davant un problema es crucial per poder-ho superar, aquesta actitud ha de ser la d'acceptar la realitat que tenim davant, i aprendre de la mateixa tot allò que puguem, que sempre seguim aprenent. Fins i tot es possible fer de tots els problemes un repte a complir, aquesta actitud segons els problemes que tinguem pot ser positiva o negativa, ja que no podem sempre demanar-nos cada cop més. I per poder transmetre això als nostres alumnes, nosaltres mateixos ho hem de saber i creure-ho.

Canvi en la selecció i en la formació del professorat

Com tots els canvis s'han de fer de forma progressiva  però no ha de ser l'únic, com ja he comentat abans, s'ha de fer un canvi total de l'educació per poder arribar a tots els objectius que s'han marcat les teories de l'educació actual, ja que s'esta intentant implementar una nova metodologia mantenint tota l'estructura.
Reflexionant sobre l'actual formació del professorat, crec que no ha estat correcta ja que l'atenció a la diversitat, en el més ampli sentit de la paraula, ha quedat en un segon pla, pot ser els mestres que surtin de la nova formació tinguin majors coneixements teòrics, però d'atenció a la diversitat no hauran aprés gaire. Com a mestre d'educació especial, si que crec que els mestres han de poder ensenyar en molt àmbits, però l'especialitat que s'ha perdut, aportava una diversitat entre els mestres.

Aquest és un video que explica la fundamentació de l'educació per competencies.

Seguretat i salut docent (II)

Prevenció de riscos laborals

Tasca prevenció de riscos laborals

El primer grup és el de la seguretat, a nivell d'infraestructura el meu centre no te gaires riscos, esta ben condicionat, les escales tenen baranes, les instal·lacions elèctriques son noves, ja que l'edifici va ser remodelat recentment, tot i que hi ha algun risc de patir ferides al pati on les parets de l'edifici, més concretament, la part nova hi ha cargols que no estan ben fixats i sobresurten.

Els terres no son gaire adherents però les escales noves si que tenen un terra antirelliscant. El mobiliari, a poc a poc es va renovant com en tots els centres, i com és molt comú son les aules ordinàries les que es veuen més renovades, i per tant les aules de suport, son les que tenen el mobiliari més antic, i l'aula d'educació especial, tot i que la majoria del mobiliari és nou, hi ha algun armari molt antic i en condicions poc segures, i pot suposar un risc de contusió si es trenca.

En la part de la preparació per atendre les emergències, no disposa d'escales d'emergència, i tampoc d'extintors per poder reduir al màxim el possibles danys en un incendi.

El segon grup és el dels riscos que provenen de la higiene ambiental, en quant a la neteja de les aules, es podria dir que no estan brutes, però hi ha petits detalls que podrien millorar com la polç que s'acumula damunt d'alguns mobles o els ordinadors. La ventilació i la il·luminacio son correctes, però la temperatura, segons l'aula no és adequada, ara a l'hivern perquè la meitat de l'escola s'escalfa amb el sistema antic de calefacció, i a l'altre zona si que hi ha una temperatura adequada, però a l'estiu pot arribar a ser excessiva la que s'acumuli dintre de l'edifici. El que pot arribar a ser un risc important és el fet que l'escola és molt a prop del polígon industrial del municipi, i això pot fet que hi hagi contaminació de l'aire. El soroll en aquesta escola no es un problema, ja que, tot i ser a prop del polígon els vehicles que passen per la zona de l'escola son molt pocs i no hi ha més fonts de soroll properes.

La carrega física i vocal, en el meu cas, com que només treballo un terç de jornada no és gaire alt, també el meu lloc de treball, com a mestre d'educació especial, fa que no haig de pujar el to de veu perquè treballo amb petits grups d'alumnes. Degut també a la durada de la meva jornada setmanal, no passo moltes hores davant l'ordinador.

Els factors psicosocials, jo com a especialista no tinc gaire tracte amb les famílies, tot i que he participat a les entrevistes amb els pares dels alumnes que jo atenc. L'atenció a la diversitat en el meu cas és el més important, ja que només atenc amb NEE, però la meva poca experiència fa que aquesta individualització em generi angoixa ja que tinc molta inseguretat, i encara que els companys em donin suport moral, no aconsegueixo estar segur que estigui fent el millor pels meus alumnes. La relació entre els mestres es força fluida, excepte amb algun cas concret. El centre té una organització acceptable, que el funcionament de la tasca docent no es dificulta, però hi ha alguna peça de l'equip docent no té la mateixa visió de la feina a fer i per tant hi ha vegades que s'ha d'aconseguir substituir la feina que hauria de fer aquesta peça recarregant a una altre persona o grup de persones, fet que pot arribar a angoixar molt en moments determinats.

Pel que fa als factors extralaborals, intento portar una vida saludable, fer esport, una dieta equilibrada i tenir una vida social enriquidora. Encara que com tothom puc tenir un mal dia per qualsevol causa externa a l'escola i això pot afectar-me a nivell laboral.

Seguretat i salut docent (I)

Pla d'emergència.

Tasca pla d'emergència

Tot els companys coneixíem el que hauria de ser un pla d'emergència, les parts i les actuacions més importants que hauria de contenir, però la majoria no coneixia el pla d'emergència del seu centre, tot i que es considera un text important que hauríem de conèixer quan comencem a treballar en un centre nou.

Segons la normativa un pla d'emergència és un document que recull les actuacions que s'han de seguir davant d'una emergència, amb la finalitat de reduir la improvització en cas que es produís qualsevol accident.

La normativa també clarifica qui ha de conèixer aquest pla: tot el personal del centre ha de conèixer el pla d'emergència. Però la realitat és distinta ja que en el grup molt poques persones coneixien el del seu centre.

També un punt en comú va ser el coneixement de l'entorn de l'escola, i la seva importància per poder fer un pla d'emergència. La normativa diu que: conèixer  l'escola i el seu entorn és imprescindible per a valorar els riscos que ens podem trobar.

Les actuacions a portar a terme durant una emergència depenen de si s'ha d'evacuar o confinar-se, com esta a la normativa, i que jo personalment només tenia la consciencia de què el protocol era només d'evacuació.

Les actuacions concretes, per la nostra part segons la normativa, són les següents:

En cas d’evacuació:

- Complir les instruccions del coordinador/a de planta.

- Tancar les portes i les finestres de l’aula, abans d’evacuar-la.

- Mantenir els alumnes en ordre i controlar que segueixin les seves instruccions,

de manera que es faci una evacuació ordenada.

- Rebre i fer el recompte dels alumnes al punt de concentració.

En cas de confinament:

- Complir les instruccions del coordinador/a de planta.

- Tancar les finestres, porticons o persianes.

- Fer entrar els alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

- Fer el recompte dels alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

Com a reflexió final crec que s'ha de donar a conèixer aquest protocol en els primers dies del curs a tot el personal, abans de començar les classes, per tal de no assumir riscos innecessaris. També he de reconèixer la meva falta al no haver demanat aquest document en tot el 1er trimestre. Aquesta tasca m'ha fet reflexionar sobre com portaria a terme una evacuació al meu centre.

L'edifici de primària l'evacuaria per la porta principal del pati, cicle inicial per la porta petita de l'edifici, cicle mitja i superior com han de baixar escales els evacuaria per la porta gran de l'edifici, educació infantil tenen la seva pròpia porta que esta al mateix nivell, i si algun grup és al gimnàs, els faria sortir per la porta de sota, que és al costat del gimnàs.