LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

La meva unitat de programació
http://www.scribd.com/doc/49554637

Analisi de la unitat de programació
http://www.scribd.com/doc/49554690

El decret 142/2007

http://www.scribd.com/doc/49554553

Taller: tutoria, famílies i serveis externs

Comentari sobre l'entrevista publicada a la Vanguardia del Sr. Manuel Segura.

Aquest doctor en pedagogia defensa en el seu article que la persona s'ha de formar en tres camps diferents, la part cognitiva, els valors morals i el control de les emocions. Tots tres són essencials per poder formar una persona, però el que considera més difícil d'aconseguir formar és el control de les emocions. Ell aplicava el mètode Kohlberg, que mitjançant dilemes fa evolucionar a la persona assolint cada cop un nivell més gran de consciencia. 

La frase que agafa de Ghandi “de cada 10 caps, 1 pensa i 9 envesteixen” si ho mirem des de la perspectiva de la teoria de Kohlberg, podem considerar que pensar, només ho fan aquells que estan a l'estadi de consciència més elevat, el dels principis ètics universals, i els altres no han arribat a aquest estadi, però amb els dilemes necessaris es pot arribar a pensar.

El mètode fa evolucionar els estadis de consciència dels alumnes a traves de dilemes que fan trontollar el seu esquema de valors, i per poder resoldre el dilema s'han de fer reflexió i aconseguir un nou esquema de valors, el que ha trobat la solució al dilema. Amb aquest mètode es pot fer un paral·lelisme amb la teoria d'aprenentatge significatiu de Vigotsky, i els esquemes de coneixement, amb la seva zona de desenvolupament pròxim. Els dilemes que és proposen han de suposar un repte per als alumnes però han d'estar dintre de la seva zona de desenvolupament pròxim, per tal que puguin realitzar un aprenentatge significatiu respecte a la seva consciència.

Reflexió sobre una situació durant la meva tasca docent.

Tot i que no sóc tutor, la meva tasca com a mestre d'educació especial, també haig de fer alguna feina de tutoria, ja que els alumnes amb NEE, al meu centre, es gairebé una tutoria compartida. En un dels grup on intervinc és un grup de 6é on hi ha 4 alumnes que són atesos des d'educació especial, doncs dintre d'aquest grup hi ha una alumna que té problemes de relació amb la resta de companys, tant en petit grup com en gran grup. 

Es tracta d'una alumna amb dificultats d'aprenentatge derivades de la dificultat de connectar amb la memòria a llarg termini. Per tant tot i que els coneixements els té assolits, hi ha moments que no pot accedir a aquesta memòria. 

Aquesta alumna genera conflictes quan es queixa de la resta de companys perquè no saben respondre correctament a alguna pregunta, i els companys que són conscients de les seves dificultats li retreuen el fet que ella hi ha vegades que tampoc no sap respondre a les preguntes, i aquesta discussió es repeteix gairebé cada dia.

He intentat resoldre aquesta situació, trobar la solució per a que aquest conflicte no es produeixi, però es molt difícil fer entendre a tots, ningú ho sap tot, i per tant hi han preguntes que no sabem respondre, i a més a més, el fet de no saber alguna cosa no es motiu de vergonya ni de malestar, ja que som a l'escola per aprendre.

Ho he comentat amb la tutora del grup, i encara no hem trobat la solució, però el conflicte que es genera ha disminuït molt, encara que el problema veritable és la manca de respecte d'aquesta alumna cap a la resta del seus companys.

Taller Dinàmica d'aula i resolució de conflictes(II)

ACTIVITAT 1: Reflexió a partir del vídeo

En aquest video es pot veure com moltes vegades la competitivitat no aporta beneficis, ja que a causa de la competició tots els participants perden, ja que cap aconsegueix l'objectiu, i que amb la col·laboració podem aconseguir molt més tots. El missatge per mi és: quan compartim tots sortim guanyant.
El conflicte que es genera entre els camaleons s'origina per un conflicte d'interessos, ja que els dos volen menjar-se l'insecte, és interpersonal, són dos individus que tenen el conflicte entre ells. L'estil per resoldre'l que tenen en un inici és competir amb agressivitat fins i tot arribant a la violència física, peró després la granota intervé i fent servir la informació que ha recollit del conflicte, fa una avaluació i arriba a la conclusió que la forma que tots surtin guanyant és compartint el menjar, i els camaleons ho aprenen aquesta i comparteixen els següents àpats.

ACTIVITAT 2: Casos pràctics

“Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu”

El cas que va treballar el meu grup, és un conflicte entre tres alumnes, i la resolució del mateix per part del mestre d'educació física. Dos dels alumnes comencen a barallar-se, a partir d'un joc proposat, i un tercer s'hi suma ràpidament, el mestre com a mesura inicial aparta els alumnes del conflicte de la classe, e intenta que entre tots li expliquin el que ha succeït. Com de forma oral no es posen d'acord, el mestre decideix fer servir una mesura estandarditzada a l'escola, que és similar a la declaració amistosa per accident de transit, on els alumnes s'han de posar d'acord per omplir un paper on expliquen allò que ha passat i reflexionen sobre com havien de reaccionar en comptes de començar el conflicte. Dos dels alumnes s'hi posen i aconsegueixen omplir el document, però el tercer no vol col·laborar i per tant els companys que si que ho omplen tornen a jugar però l'altre es queda sense participar de la sessió.

L'estratègia la trobo molt positiva però potser no és necessari formalitzar-la amb un escrit, i sobretot intentaria fer que fossin els tres els que ho parlessin i arribessin a un acord sense deixar que el tercer, s'apartes del grup, si no negociar la seva integració, ja que en el conflicte hi ha tres persones involucrades i s'ha de resoldre pels tres, ja que si no el conflicte no esta realment solucionat.

El grup ha posat de manifest que l'estratègia plantejada pel mestre té algun punt, en el que no esta d'acord, ja que mentre fan l'escrit i els fa reflexionar desatén la resta del grup. Així com també s'ha posat de manifest que hi ha un risc de caure en la burocràcia, que els nens realment no aprenguin del fet d'omplir un paper.
Una alternativa seria fer que el grup en el seu conjunt soluciones el conflicte, escoltant la versió del grup i a partir d'aquí fer reflexionar tant els que han provocat el conflicte com a la resta del grup.

Dinàmica d'aula

Dinàmica de grup


Títol: com sóc i com em veuen els meus companys


Objectius:
Reflexionar sobre un mateix
Saber rebre critiques i alabances
Conèixer els companys
Aprendre a utilitzar l'empatia
Respectar les opinions dels companys


Continguts: Dinàmica de grup per facilitar el coneixement i augmentar la confiança entre els companys/es del grup -Etapa de confiar-.


Mètode:
Aquesta dinàmica la podem separar en dos parts. A la primera, tots asseguts en rotllana, cada alumne/a agafa un paper on escriu el seu nom, i el passa al company/a del costat i aquest escriu una qualitat, o un defecte, del company/a que ha escrit el nom, i al seu torn passa el paper al/la company/a següent, de forma que el paper amb el nom de cadascú fa tota la volta a la rotllana, després tots llegeixen el seu paper en veu alta, i expressa si esta d'acord amb les qualitats i els defectes que els companys han escrit.
La segona part és la que cadascú fa una descripció de si mateix, posant un número concret de qualitats i defectes, sense posar el nom i després tots els papers és barregen i tots tornen a agafar un paper, per un cop llegit en veu alta tractar d'endevinar qui és la persona que ho ha escrit.


Materials:
1 llapis per alumne/a
1 full dina 4 per alumne/a dividit per la meitat


Posada en comú:
Abans de començar s'estableixen les normes bàsiques que s'han de seguir: primer de tot el respecte pel company, que podem dir defectes però el que no es permetrà serà un atac a cap persona.


Al final de les dues parts de la dinàmica posem en comú com ens hem sentit respecte al que ens han posat els nostres companys, si ens a agradat, si ens ha fet sentir bé, si estem d'acord. Si en la segona part algun alumne/a ha estat molt difícil d'esbrinar, valorem entre tots perquè ha estat, si la imatge que ha reflectit al paper no és la mateixa que tenen els companys sobre ell, i si aquesta esta alienada per algun factor.
Aquesta dinàmica també permet veure a l'alumne d'una altre manera, veure el seu autoconcepte i poder actuar en conseqüència.