Taller Diversitat-Avaluació: coavaluació

Aqui esta la pauta de coavaluació que he ompler amb la meva valoració sobre el bloc de la Mònica.


http://es.scribd.com/doc/51699867/50102449-Coavaluacio-Bloc

TANCAMENT DEL CURS

Avaluació del curs d’interins 2010/2011
Maria Lourdes Sotelo i Lluís Casas

Aquest curs ha suposat una formació necessària una guia en alguns aspectes bàsics de la meva feina, així com al ser un espai de trobada amb altres persones que es troben en la mateixa situació, professorat interí novell, ajuda a aclarar dubtes, com també a plantejar-se de nous e intentar cercar la resposta entre tots.

Aquest curs m'ha servit per tornar a tenir ganes de continuar la meva formació, tant com a docent com a nivell personal, considero que el curs és com l'inici de la formació durant la meva vida laboral com a docent. S'han treballat molts aspectes, que son molt interessants tan per a la feina com per al creixement personal, però no s'ha pogut interioritzar ja que no hi havia temps, és com un aparador d'una botiga de formació, i si alguna cosa t'interessa pots entrar i formar-te en allò que més t'interessi. Durant tot el curs s'han dut a terme algunes dinàmiques, com la del grup d'experts que em va sembla molt interessant, sobretot per a treballar amb alumnes de cicle superior i també les quatre cantonades va ser una dinàmica on tot el grup pot prendre consciencia i participar de les decisions, com per exemple l'establiment d'algunes normes...

El curs també ha representat un espai de reflexió gràcies a les tasques proposades he pogut reflexionar sobre la meva feina, i com poder millor-la, tot i que encara tinc molts dubtes i queda molt per millorar. La trobada amb companys que estan en la mateixa situació els seus dubtes, també m'ajudaven a reflexionar, i entre tots poder cercar una solució, que potser no és la millor, però considero que com a docent, mai es té la resposta definitiva a totes les situacions, sinó que sempre hem d'estar predisposats a seguir aprenent, hem de d'ensenyar donant exemple.

Aquest curs el valoro de forma positiva, però hi han dubtes que no s'han solucionat, ja que no esta planificat dintre del curs. Considero que és una formació necessària, però que hi ha aspectes més de caire formal que no se'ls hi ha donat l'aprofundiment necessari, com pot ser el tema de la programació, essent una normativa molt recent, hi ha moltes persones que no la coneixem en profunditat i per tant no sabem aplicar-la correctament, i per tant és injust que se'ns avaluï segons unes eines que no se'ns ha ensenyat a fer servir. Un dels punts positius ha estat la dinamització i el fet que tot, el que ha estat possible, s'ha treballat des de la pràctica reflexiva, fent servir els nostres coneixements previs per poder iniciar el procés d'aprenentatge. La utilització de les TAC també em sembla molt interessant i positiva perquè així podem veure de manera pràctica com les podem fer servir en la nostra tasca docent.

Cuando eres un educador siempre estás en el lugar apropiado a su debido tiempo. No hay horas malas para aprender. Betty B. Anderson

Aquesta cita m'ha semblat molt interessant, i em fa reflexionar sobre el fet que els educadors, que podem ser tots, som sempre exemples, miralls on la resta es veuen reflectits. Però també podem dir que només aprèn aquell qui vol aprendre, i per molt que nosaltres ens esforcem qui no té la voluntat per aprendre no n'aprendrà mai, si no se li desperta abans la curiositat per conèixer més. Aquesta curiositat i les eines per poder organitzar el coneixement, podríem dir que són la competència que han d'aconseguir els nostres alumnes, aprendre a aprendre.

Taller emocional

De l’article he extret algunes frases que m’han semblat important i que m’han fet reflexionar, i les trobem a continuació amb les reflexions que m’han induït.

“Una persona ilusionada, comprometida y que confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar por su trayectoria.”
Aquesta afirmació la podem corroborar tots els mestres, ja que tots els alumnes milloren el seu rendiment fins a nivells que superen les expectatives, i quan els alumnes es desmotiven també poden arribar a nivells fora de les expectatives prèviament formulades, que venen de la seva trajectòria prèvia.

“Siempre encontraremos razones para justificar nuestro mal humor, estrés o tristeza, y esa es una línea determinada de pensamiento.”

Aquesta frase m’ha fet pensar en la contrarietat que s’origina amb la tècnica per resoldre conflictes, de vegades fer pensar sense donar les eines necessàries només fa reafirmar l'alumne en la seva actitud i en les seves reflexions.

“Cuando nuestro cerebro da un significado a algo, nosotros lo vivimos como la absoluta realidad.”

Aquesta frase l'hem de tenir pressent en totes les intervencions amb els alumnes, ja que no hem de desmentir directament el que ja saben, sinó que els hem d'anar plantejant petits dilemes per poder fer-los avançar cap al coneixement, el que podríem dir és que hem d'aprofitar la zona de desenvolupament pròxim de Vigotsky, ja que si el nou coneixement esta fora d'aquesta zona l'alumne no podrà fer un aprenentatge significatiu.

Santiago Ramon y Cajal, “Todo ser humano, si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro”.

Aquesta frase posa molt d’ènfasi en el fet que hem de treballar per formar persones autònomes i felices, per tal que elles mateixes esculpeixin el seu cervell.


“No vemos el mundo que es, vemos el mundo que somos.”
Aquesta reflexió, em fa pensar que els nens i nenes que rebem a l’escola, viuen tot segons com siguin, i per tant nosaltres hem d’intentar entendre la seva visió per poder respondre de la manera més adequada a la seva situació, i d’aquesta manera canviar la seva visió del món.

Taller: Diversitat, Interculturalitat i Avaluació

Activitat 1: Reflexió a partir d'un vídeo.

Aquest vídeo m'ha semblat una denuncia contra el racisme, la persona de color l'únic objectiu és ajudar als nens, però els adults li ho impedeixen a causa dels perjudicis que hi ha contra les persones a causa de tenir aquest aspecte, la reacció de l'adult esta condicionada per tots els perjudicis de la societat mentre que la nena actua amb naturalitat sense estar intoxicada amb perjudicis ni pors que a poc a poc i per aquestes mateixes accions es van imbuint en la seva consciencia.

Els companys van fet més èmfasi en la simbologia que utilitza el vídeo, la torre que escala simbolitza l'esforç que ha de realitzar cada vegada per poder integrar-se, els globus que s'emporta a casa són el premi que obté pels seus esforços continuats, la discriminació.

El que extrec d'aquest vídeo és el fet que és la societat la que imposa els perjudicis en els nens i nenes, ja que ells de forma natural no fan diferencies entre les persones. També les por son introduïdes en les consciencies dels més petits pels pares, familiar, i tot el seu entorn en general. Aquesta afirmació la puc basar en la meva experiència, no com a docent, però si com a educador, tant en el lleure com en la part esportiva. Com a educador de lleure en un dels grups del que jo era monitor hi havia un nen amb moltes necessitats educatives especials, mobilitat reduïda, visió només amb un ull, sordesa lleu, sense parla, i com els monitors d'aquell grup el tractàvem amb normalitat, dintre de les possibilitats, la resta dels nens i nenes el van acceptar i interaccionaven amb ell, com havien observat que els monitors fèiem. I com a monitor de natació vaig poder observar que els nens perden abans la por a l'aigua, que és un medi diferent, i canvia el seu centre de gravetat, molt més ràpid si els pares no els obsessionen: que vagin amb compte i que els vigilin....

Activitat 2:
1. El mètode de treball seguit per realtizar aquesta activitat ha estat un que jo coneixia com el mètode dels experts, és fan uns grup inicials, per fer una tasca divida en tantes parts com membres de cada grup hi ha, desprès es distribueixen les parts, i es fan grups nous, s'agrupen les persones per la part de la tasca que han de realitzar, el que podriem denominar la comissió d'experts, entre tots aporten la solució a la seva part, i un cop realitzada es torna als grups inicials on cadascú comenta al grup el resultat de la seva comissió d'experts.

2. Orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH 

En quant a Metodología en dona les classes. 

Com donar les classes:

• Classes dinàmiques.
• Poca durada, ajustada al seu temps d'atenció.
• Fer servir material manipulatiu.
• Partir de l'entorn proper de l'alumne per poder fer els aprenentatges el més significatius possibles.
• Fomentar la participació, preguntant sobre els continguts, demanants exemples...

Com explicar els continguts acadèmics

• Captar els moments con la seva atenció sigui màxima.
• Prioritzar els continguts, per poderfer que aprengui aquells més importants.
• El nivell d'abstracció dels continguts ha d'estar en la seva zona de desenvolupament pròxim.

Assignació de tasques i deures.

• Portar control amb una llibreta personal i personalitzada que l'alumne/a reconegui com a seva i la faci servir
• Tasques no repetitives, de durada adaptada al nivells d'atenció de l'alumne/a.
• Repàs diaria amb el tuto dels deures.
• Tutoria entre iguals, a l'hora de registrar els deures.

Com millorar el comportament.

Supervisió constant:

• Mirar l'agenda diariament
• Marcar objectius a curt termini
• Seguiment constant a casa

Tutories individualitzades:

• Cotutoria amb un altre mestre per al seguiment de les feines
• Tractar els temes per separat per fes més facil la reflexió.
• Tutoria en moviment
• Treballar l'expressió corporal.
• Seguiment de tasques i comportament (amb un graella)
• Treballar l'estimul-resposta (en positiu)
• Tenir en compte la seva posició a l'aula (tant respecte el mestre com els companys de taula)

Orientacions davant de situacions concretes.

S'aixeca sovint:

• Donar una tasca en aquell moment (recollir uns papers, portar uns colors...) i fer-lo concients de que ha d'intentar estar assegut.
• Concertar un senyal privat que li recordi la norma.
• Aplicar la conseqüència més lògica en cas d’incomplir la norma (per exemple, temporalment perdrà el privilegi de seure).

Interromp constantment:

• Reforçar la conducta correcta, sempre que aquesta es doni o s’aproximi
• Oferir la norma per escrit o a través d’un dibuix en un lloc visible
• Podem donar al nen impulsiu un petit marge d'interrupció, pactant prèviament amb ell una interrupció legal (com per exemple, que ens pugui dir: “Senyo, quan puguis...”). Posposant la interrupció l’ajudem a adquirir un major autocontrol, doncs el forcem a contenir-se, alhora que aconseguim disminuir el número d’interrupcions.

Molesta els companys de la taula:

• Asseure’l amb un company que presenti un bon model de comportament
• Oferir un espai per a ell sol on pugui treballar tranquil·lament, presentant-li aquest com un “lloc per treballar tranquil” i no un “lloc perquè no molestis”.
• Elogiar-lo mitjançant l'alabança específica quan treballi correctament amb els seus companys (“m’agrada la forma en què en Carles està treballant amb el seu company”).
• Fer servir el Temps-fora.

Perd el control:

• Retirar-lo de l'aula per permetre que torni a la calma sense que perjudiqui als demés.
• Posteriorment al desafiament, dedicar un temps personal a parlarne, deixant que s’expliqui, escoltant-lo atentament, cercant conjuntament solucions per a un altre moment, orientant-lo, recordant-li els límits i respectant-lo en tot moment
• el temps-fora
• oferir altres alternatives de solució, no donin resultat convé no confrontar-se ni entrar en lluita de poders, mantenir-se ferm.

Com Millora l'autoestima a l'aula.

Predisposició per part dels mestre

• Accepta’l!.
• Descobreix què té d’especial i digues-li!.
• “Creu en ell”.
• Analitza els teus missatges.
• Fes ús del llenguatge de l’autoestima

Propoposta d'activitat:

• Racó de reflexió.
• Treball cooperatiu amb petit grup o parelles.
• Dinàmiques per potenciar la cohesió del grup.
• Donar càrrec, responsabilitat.

Puns clau:

• Reforç positiu.
• Atenció individualitzada.
• Dinàmiques de grup.

LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

La meva unitat de programació
http://www.scribd.com/doc/49554637

Analisi de la unitat de programació
http://www.scribd.com/doc/49554690

El decret 142/2007

http://www.scribd.com/doc/49554553

Taller: tutoria, famílies i serveis externs

Comentari sobre l'entrevista publicada a la Vanguardia del Sr. Manuel Segura.

Aquest doctor en pedagogia defensa en el seu article que la persona s'ha de formar en tres camps diferents, la part cognitiva, els valors morals i el control de les emocions. Tots tres són essencials per poder formar una persona, però el que considera més difícil d'aconseguir formar és el control de les emocions. Ell aplicava el mètode Kohlberg, que mitjançant dilemes fa evolucionar a la persona assolint cada cop un nivell més gran de consciencia. 

La frase que agafa de Ghandi “de cada 10 caps, 1 pensa i 9 envesteixen” si ho mirem des de la perspectiva de la teoria de Kohlberg, podem considerar que pensar, només ho fan aquells que estan a l'estadi de consciència més elevat, el dels principis ètics universals, i els altres no han arribat a aquest estadi, però amb els dilemes necessaris es pot arribar a pensar.

El mètode fa evolucionar els estadis de consciència dels alumnes a traves de dilemes que fan trontollar el seu esquema de valors, i per poder resoldre el dilema s'han de fer reflexió i aconseguir un nou esquema de valors, el que ha trobat la solució al dilema. Amb aquest mètode es pot fer un paral·lelisme amb la teoria d'aprenentatge significatiu de Vigotsky, i els esquemes de coneixement, amb la seva zona de desenvolupament pròxim. Els dilemes que és proposen han de suposar un repte per als alumnes però han d'estar dintre de la seva zona de desenvolupament pròxim, per tal que puguin realitzar un aprenentatge significatiu respecte a la seva consciència.

Reflexió sobre una situació durant la meva tasca docent.

Tot i que no sóc tutor, la meva tasca com a mestre d'educació especial, també haig de fer alguna feina de tutoria, ja que els alumnes amb NEE, al meu centre, es gairebé una tutoria compartida. En un dels grup on intervinc és un grup de 6é on hi ha 4 alumnes que són atesos des d'educació especial, doncs dintre d'aquest grup hi ha una alumna que té problemes de relació amb la resta de companys, tant en petit grup com en gran grup. 

Es tracta d'una alumna amb dificultats d'aprenentatge derivades de la dificultat de connectar amb la memòria a llarg termini. Per tant tot i que els coneixements els té assolits, hi ha moments que no pot accedir a aquesta memòria. 

Aquesta alumna genera conflictes quan es queixa de la resta de companys perquè no saben respondre correctament a alguna pregunta, i els companys que són conscients de les seves dificultats li retreuen el fet que ella hi ha vegades que tampoc no sap respondre a les preguntes, i aquesta discussió es repeteix gairebé cada dia.

He intentat resoldre aquesta situació, trobar la solució per a que aquest conflicte no es produeixi, però es molt difícil fer entendre a tots, ningú ho sap tot, i per tant hi han preguntes que no sabem respondre, i a més a més, el fet de no saber alguna cosa no es motiu de vergonya ni de malestar, ja que som a l'escola per aprendre.

Ho he comentat amb la tutora del grup, i encara no hem trobat la solució, però el conflicte que es genera ha disminuït molt, encara que el problema veritable és la manca de respecte d'aquesta alumna cap a la resta del seus companys.

Taller Dinàmica d'aula i resolució de conflictes(II)

ACTIVITAT 1: Reflexió a partir del vídeo

En aquest video es pot veure com moltes vegades la competitivitat no aporta beneficis, ja que a causa de la competició tots els participants perden, ja que cap aconsegueix l'objectiu, i que amb la col·laboració podem aconseguir molt més tots. El missatge per mi és: quan compartim tots sortim guanyant.
El conflicte que es genera entre els camaleons s'origina per un conflicte d'interessos, ja que els dos volen menjar-se l'insecte, és interpersonal, són dos individus que tenen el conflicte entre ells. L'estil per resoldre'l que tenen en un inici és competir amb agressivitat fins i tot arribant a la violència física, peró després la granota intervé i fent servir la informació que ha recollit del conflicte, fa una avaluació i arriba a la conclusió que la forma que tots surtin guanyant és compartint el menjar, i els camaleons ho aprenen aquesta i comparteixen els següents àpats.

ACTIVITAT 2: Casos pràctics

“Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu”

El cas que va treballar el meu grup, és un conflicte entre tres alumnes, i la resolució del mateix per part del mestre d'educació física. Dos dels alumnes comencen a barallar-se, a partir d'un joc proposat, i un tercer s'hi suma ràpidament, el mestre com a mesura inicial aparta els alumnes del conflicte de la classe, e intenta que entre tots li expliquin el que ha succeït. Com de forma oral no es posen d'acord, el mestre decideix fer servir una mesura estandarditzada a l'escola, que és similar a la declaració amistosa per accident de transit, on els alumnes s'han de posar d'acord per omplir un paper on expliquen allò que ha passat i reflexionen sobre com havien de reaccionar en comptes de començar el conflicte. Dos dels alumnes s'hi posen i aconsegueixen omplir el document, però el tercer no vol col·laborar i per tant els companys que si que ho omplen tornen a jugar però l'altre es queda sense participar de la sessió.

L'estratègia la trobo molt positiva però potser no és necessari formalitzar-la amb un escrit, i sobretot intentaria fer que fossin els tres els que ho parlessin i arribessin a un acord sense deixar que el tercer, s'apartes del grup, si no negociar la seva integració, ja que en el conflicte hi ha tres persones involucrades i s'ha de resoldre pels tres, ja que si no el conflicte no esta realment solucionat.

El grup ha posat de manifest que l'estratègia plantejada pel mestre té algun punt, en el que no esta d'acord, ja que mentre fan l'escrit i els fa reflexionar desatén la resta del grup. Així com també s'ha posat de manifest que hi ha un risc de caure en la burocràcia, que els nens realment no aprenguin del fet d'omplir un paper.
Una alternativa seria fer que el grup en el seu conjunt soluciones el conflicte, escoltant la versió del grup i a partir d'aquí fer reflexionar tant els que han provocat el conflicte com a la resta del grup.

Dinàmica d'aula

Dinàmica de grup


Títol: com sóc i com em veuen els meus companys


Objectius:
Reflexionar sobre un mateix
Saber rebre critiques i alabances
Conèixer els companys
Aprendre a utilitzar l'empatia
Respectar les opinions dels companys


Continguts: Dinàmica de grup per facilitar el coneixement i augmentar la confiança entre els companys/es del grup -Etapa de confiar-.


Mètode:
Aquesta dinàmica la podem separar en dos parts. A la primera, tots asseguts en rotllana, cada alumne/a agafa un paper on escriu el seu nom, i el passa al company/a del costat i aquest escriu una qualitat, o un defecte, del company/a que ha escrit el nom, i al seu torn passa el paper al/la company/a següent, de forma que el paper amb el nom de cadascú fa tota la volta a la rotllana, després tots llegeixen el seu paper en veu alta, i expressa si esta d'acord amb les qualitats i els defectes que els companys han escrit.
La segona part és la que cadascú fa una descripció de si mateix, posant un número concret de qualitats i defectes, sense posar el nom i després tots els papers és barregen i tots tornen a agafar un paper, per un cop llegit en veu alta tractar d'endevinar qui és la persona que ho ha escrit.


Materials:
1 llapis per alumne/a
1 full dina 4 per alumne/a dividit per la meitat


Posada en comú:
Abans de començar s'estableixen les normes bàsiques que s'han de seguir: primer de tot el respecte pel company, que podem dir defectes però el que no es permetrà serà un atac a cap persona.


Al final de les dues parts de la dinàmica posem en comú com ens hem sentit respecte al que ens han posat els nostres companys, si ens a agradat, si ens ha fet sentir bé, si estem d'acord. Si en la segona part algun alumne/a ha estat molt difícil d'esbrinar, valorem entre tots perquè ha estat, si la imatge que ha reflectit al paper no és la mateixa que tenen els companys sobre ell, i si aquesta esta alienada per algun factor.
Aquesta dinàmica també permet veure a l'alumne d'una altre manera, veure el seu autoconcepte i poder actuar en conseqüència.

Reflexió sobre l'educació

Un nus al llençol

Aquesta història m'ha fet reflexionar sobre les relacions humanes, de vegades quedem angoixats per la manca de temps, però el que veritablement importa es que aquesta comunicació sigui efectiva. La qualitat davant de la quantitat. Com a mestres donem molta importància en la comunicació i els vincles que tenen els nostres alumnes amb els seus pares o tutors legals, i pot ser en centrem molt en el fet que com en l'actualitat els pares no tenen temps per poder dedicar als seus fills però el que realment és important i permet el millor desenvolupament pels nens és la qualitat d'aquesta relació, d'aquest temps que passen amb els fills.

Els companys van reflexionar sobre aspectes diferents com van ser la gran importància que tenen les emocions per a un bon desenvolupament dels nens, per aconseguir un aprenentatge significatiu. Les vies alternatives de comunicació també van sortir, ja que normalment ens centrem en els més comuns, i no per això són les úniques, aquest pare es comunicava amb el seu fill a través d'un ritual que encara que només consisteix en fer un nus al llençol per al fill significava tot l'afecte que el pare li tenia i que reforçava dia a dia, mantenint el seu ritual dia a dia. També van reflexionar sobre els vincles afectius que s'estableixen, aquests han de ser totalment voluntaris, si són forçats no són vincles reals, i no aconsegueixen un desenvolupament correcte de les persones. Altres companys/es van reflexionar sobre el fet que potser la directora del centre havia de conèixer més el context dels seus alumnes abans de poder demanar aquesta major dedicació dels pares i mares cap als seus fills, això em va fer pensar en els alumnes que jo atenc i que potser no coneixia prou els seus contextos familiar a l'hora d'individualitzar l'atenció.

Vídeo: Miguel Ángel Santos Guerra.

Metàfora de l'educació

El professor comença la seva reflexió fent servir una dita de Lledó: “Enseñar no es solo una forma de ganarse la vida, si no que es una forma de gala la vida de los otros”. L'utilitza per introduir la metàfora sobre l'educació, no és el mestre es una gerra plena d'aigua que va omplint els gots dels alumnes si no que el bon mestre es aquell que ensenya on son els manantials d'aigua i ensenya als alumnes a distingir l'aigua que es pot beure i la que no.
Aquesta metàfora em fa reflexionar també en el fet que no coneixem la veritat, i que encara que nosaltres considerem una cosa positiva, un coneixement adequat, potser ens equivoquem, i per aquell alumne aquella font no es bona, però en un altre cas si que serà bona. Però també hem de partir d'unes bases com son que les persones que nosaltres acompanyem en la seva formació han de viure en la societat, i per tant s'han d'adaptar, que no conformar, a la societat actual.



Escola reproductora vs escola transformadora
Jo no estic tan convençut de la possibilitat de crear una escola transformadora, com el professor del video, però si que reconec que l'escola ha de ser una font de canvi o com a mínim intentar-ho, encara que sense recolzament d'altres punts de suport no es possible, ja que els canvis que introduïm la societat actual els pot desfer. És necessari també no centrar-se en un període de temps curt, per poder introduir aquests canvis i veure els resultats faria falta com a mínim una generació i es necessari també fer un canvi de l'educació, en tots els àmbits, mestres, currículum, espais...

Quin és el problema o com vivim el problema

L'actitud davant un problema es crucial per poder-ho superar, aquesta actitud ha de ser la d'acceptar la realitat que tenim davant, i aprendre de la mateixa tot allò que puguem, que sempre seguim aprenent. Fins i tot es possible fer de tots els problemes un repte a complir, aquesta actitud segons els problemes que tinguem pot ser positiva o negativa, ja que no podem sempre demanar-nos cada cop més. I per poder transmetre això als nostres alumnes, nosaltres mateixos ho hem de saber i creure-ho.

Canvi en la selecció i en la formació del professorat

Com tots els canvis s'han de fer de forma progressiva  però no ha de ser l'únic, com ja he comentat abans, s'ha de fer un canvi total de l'educació per poder arribar a tots els objectius que s'han marcat les teories de l'educació actual, ja que s'esta intentant implementar una nova metodologia mantenint tota l'estructura.
Reflexionant sobre l'actual formació del professorat, crec que no ha estat correcta ja que l'atenció a la diversitat, en el més ampli sentit de la paraula, ha quedat en un segon pla, pot ser els mestres que surtin de la nova formació tinguin majors coneixements teòrics, però d'atenció a la diversitat no hauran aprés gaire. Com a mestre d'educació especial, si que crec que els mestres han de poder ensenyar en molt àmbits, però l'especialitat que s'ha perdut, aportava una diversitat entre els mestres.

Aquest és un video que explica la fundamentació de l'educació per competencies.

Seguretat i salut docent (II)

Prevenció de riscos laborals

Tasca prevenció de riscos laborals

El primer grup és el de la seguretat, a nivell d'infraestructura el meu centre no te gaires riscos, esta ben condicionat, les escales tenen baranes, les instal·lacions elèctriques son noves, ja que l'edifici va ser remodelat recentment, tot i que hi ha algun risc de patir ferides al pati on les parets de l'edifici, més concretament, la part nova hi ha cargols que no estan ben fixats i sobresurten.

Els terres no son gaire adherents però les escales noves si que tenen un terra antirelliscant. El mobiliari, a poc a poc es va renovant com en tots els centres, i com és molt comú son les aules ordinàries les que es veuen més renovades, i per tant les aules de suport, son les que tenen el mobiliari més antic, i l'aula d'educació especial, tot i que la majoria del mobiliari és nou, hi ha algun armari molt antic i en condicions poc segures, i pot suposar un risc de contusió si es trenca.

En la part de la preparació per atendre les emergències, no disposa d'escales d'emergència, i tampoc d'extintors per poder reduir al màxim el possibles danys en un incendi.

El segon grup és el dels riscos que provenen de la higiene ambiental, en quant a la neteja de les aules, es podria dir que no estan brutes, però hi ha petits detalls que podrien millorar com la polç que s'acumula damunt d'alguns mobles o els ordinadors. La ventilació i la il·luminacio son correctes, però la temperatura, segons l'aula no és adequada, ara a l'hivern perquè la meitat de l'escola s'escalfa amb el sistema antic de calefacció, i a l'altre zona si que hi ha una temperatura adequada, però a l'estiu pot arribar a ser excessiva la que s'acumuli dintre de l'edifici. El que pot arribar a ser un risc important és el fet que l'escola és molt a prop del polígon industrial del municipi, i això pot fet que hi hagi contaminació de l'aire. El soroll en aquesta escola no es un problema, ja que, tot i ser a prop del polígon els vehicles que passen per la zona de l'escola son molt pocs i no hi ha més fonts de soroll properes.

La carrega física i vocal, en el meu cas, com que només treballo un terç de jornada no és gaire alt, també el meu lloc de treball, com a mestre d'educació especial, fa que no haig de pujar el to de veu perquè treballo amb petits grups d'alumnes. Degut també a la durada de la meva jornada setmanal, no passo moltes hores davant l'ordinador.

Els factors psicosocials, jo com a especialista no tinc gaire tracte amb les famílies, tot i que he participat a les entrevistes amb els pares dels alumnes que jo atenc. L'atenció a la diversitat en el meu cas és el més important, ja que només atenc amb NEE, però la meva poca experiència fa que aquesta individualització em generi angoixa ja que tinc molta inseguretat, i encara que els companys em donin suport moral, no aconsegueixo estar segur que estigui fent el millor pels meus alumnes. La relació entre els mestres es força fluida, excepte amb algun cas concret. El centre té una organització acceptable, que el funcionament de la tasca docent no es dificulta, però hi ha alguna peça de l'equip docent no té la mateixa visió de la feina a fer i per tant hi ha vegades que s'ha d'aconseguir substituir la feina que hauria de fer aquesta peça recarregant a una altre persona o grup de persones, fet que pot arribar a angoixar molt en moments determinats.

Pel que fa als factors extralaborals, intento portar una vida saludable, fer esport, una dieta equilibrada i tenir una vida social enriquidora. Encara que com tothom puc tenir un mal dia per qualsevol causa externa a l'escola i això pot afectar-me a nivell laboral.

Seguretat i salut docent (I)

Pla d'emergència.

Tasca pla d'emergència

Tot els companys coneixíem el que hauria de ser un pla d'emergència, les parts i les actuacions més importants que hauria de contenir, però la majoria no coneixia el pla d'emergència del seu centre, tot i que es considera un text important que hauríem de conèixer quan comencem a treballar en un centre nou.

Segons la normativa un pla d'emergència és un document que recull les actuacions que s'han de seguir davant d'una emergència, amb la finalitat de reduir la improvització en cas que es produís qualsevol accident.

La normativa també clarifica qui ha de conèixer aquest pla: tot el personal del centre ha de conèixer el pla d'emergència. Però la realitat és distinta ja que en el grup molt poques persones coneixien el del seu centre.

També un punt en comú va ser el coneixement de l'entorn de l'escola, i la seva importància per poder fer un pla d'emergència. La normativa diu que: conèixer  l'escola i el seu entorn és imprescindible per a valorar els riscos que ens podem trobar.

Les actuacions a portar a terme durant una emergència depenen de si s'ha d'evacuar o confinar-se, com esta a la normativa, i que jo personalment només tenia la consciencia de què el protocol era només d'evacuació.

Les actuacions concretes, per la nostra part segons la normativa, són les següents:

En cas d’evacuació:

- Complir les instruccions del coordinador/a de planta.

- Tancar les portes i les finestres de l’aula, abans d’evacuar-la.

- Mantenir els alumnes en ordre i controlar que segueixin les seves instruccions,

de manera que es faci una evacuació ordenada.

- Rebre i fer el recompte dels alumnes al punt de concentració.

En cas de confinament:

- Complir les instruccions del coordinador/a de planta.

- Tancar les finestres, porticons o persianes.

- Fer entrar els alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

- Fer el recompte dels alumnes a l’aula o a l’espai protegit.

Com a reflexió final crec que s'ha de donar a conèixer aquest protocol en els primers dies del curs a tot el personal, abans de començar les classes, per tal de no assumir riscos innecessaris. També he de reconèixer la meva falta al no haver demanat aquest document en tot el 1er trimestre. Aquesta tasca m'ha fet reflexionar sobre com portaria a terme una evacuació al meu centre.

L'edifici de primària l'evacuaria per la porta principal del pati, cicle inicial per la porta petita de l'edifici, cicle mitja i superior com han de baixar escales els evacuaria per la porta gran de l'edifici, educació infantil tenen la seva pròpia porta que esta al mateix nivell, i si algun grup és al gimnàs, els faria sortir per la porta de sota, que és al costat del gimnàs.