lunes, 14 de febrero de 2011

Taller: tutoria, famílies i serveis externs

Comentari sobre l'entrevista publicada a la Vanguardia del Sr. Manuel Segura.

Aquest doctor en pedagogia defensa en el seu article que la persona s'ha de formar en tres camps diferents, la part cognitiva, els valors morals i el control de les emocions. Tots tres són essencials per poder formar una persona, però el que considera més difícil d'aconseguir formar és el control de les emocions. Ell aplicava el mètode Kohlberg, que mitjançant dilemes fa evolucionar a la persona assolint cada cop un nivell més gran de consciencia. 

La frase que agafa de Ghandi “de cada 10 caps, 1 pensa i 9 envesteixen” si ho mirem des de la perspectiva de la teoria de Kohlberg, podem considerar que pensar, només ho fan aquells que estan a l'estadi de consciència més elevat, el dels principis ètics universals, i els altres no han arribat a aquest estadi, però amb els dilemes necessaris es pot arribar a pensar.

El mètode fa evolucionar els estadis de consciència dels alumnes a traves de dilemes que fan trontollar el seu esquema de valors, i per poder resoldre el dilema s'han de fer reflexió i aconseguir un nou esquema de valors, el que ha trobat la solució al dilema. Amb aquest mètode es pot fer un paral·lelisme amb la teoria d'aprenentatge significatiu de Vigotsky, i els esquemes de coneixement, amb la seva zona de desenvolupament pròxim. Els dilemes que és proposen han de suposar un repte per als alumnes però han d'estar dintre de la seva zona de desenvolupament pròxim, per tal que puguin realitzar un aprenentatge significatiu respecte a la seva consciència.


Reflexió sobre una situació durant la meva tasca docent.

Tot i que no sóc tutor, la meva tasca com a mestre d'educació especial, també haig de fer alguna feina de tutoria, ja que els alumnes amb NEE, al meu centre, es gairebé una tutoria compartida. En un dels grup on intervinc és un grup de 6é on hi ha 4 alumnes que són atesos des d'educació especial, doncs dintre d'aquest grup hi ha una alumna que té problemes de relació amb la resta de companys, tant en petit grup com en gran grup. 

Es tracta d'una alumna amb dificultats d'aprenentatge derivades de la dificultat de connectar amb la memòria a llarg termini. Per tant tot i que els coneixements els té assolits, hi ha moments que no pot accedir a aquesta memòria. 

Aquesta alumna genera conflictes quan es queixa de la resta de companys perquè no saben respondre correctament a alguna pregunta, i els companys que són conscients de les seves dificultats li retreuen el fet que ella hi ha vegades que tampoc no sap respondre a les preguntes, i aquesta discussió es repeteix gairebé cada dia.

He intentat resoldre aquesta situació, trobar la solució per a que aquest conflicte no es produeixi, però es molt difícil fer entendre a tots, ningú ho sap tot, i per tant hi han preguntes que no sabem respondre, i a més a més, el fet de no saber alguna cosa no es motiu de vergonya ni de malestar, ja que som a l'escola per aprendre.
Ho he comentat amb la tutora del grup, i encara no hem trobat la solució, però el conflicte que es genera ha disminuït molt, encara que el problema veritable és la manca de respecte d'aquesta alumna cap a la resta del seus companys.

1 comentario:

  1. Hola Javi,
    totalment d'acord amb tu, els dilemes han de ser propers i vinculats a la realitat dels alumnes. I el cas que proposes com a reflexió no és de fàcil solució, però solament pel fet de pensar-hi i proposar-s'ho ja heu fet un pas endavant.
    M'ha agradat molt la teva reflexió sobre l'article. Enhorabona!!

    ResponderEliminar